El dilema del fundador que creix
Un empresari català ve a la meva consulta amb un problema que fa deu anys era rar i avui és molt habitual: la seva empresa creix un 40% anual, té ingressos recurrents, els indicadors són bons — però necessita entre 500.000 i 1.500.000 euros per accelerar. El banc li ofereix un préstec ICO que no arriba per cobrir la ronda i li exigeix garanties personals. Un fons de venture capital li proposa entrar amb 2 milions a canvi d’un 25% de la companyia.
Cap de les dues opcions li encaixa. La primera no cobreix la necessitat; la segona el dilueix massa aviat i li canvia la vida des del primer dia. Aquesta escletxa entre el crèdit bancari clàssic i el capital risc pur és exactament l’espai on han crescut dues eines de finançament que, sense ser noves al món, encara s’entenen poc a Catalunya: el venture debt i el finançament basat en ingressos (revenue-based financing o RBF).
Tant Capital-Riesgo.es com els informes de SpainCap (l’associació espanyola de capital privat, anteriorment ASCRI) documenten el creixement sostingut del venture debt a Espanya. Segons el Spain Ecosystem Report 2025, l’ecosistema tech-startup va moure 2.920 milions d’euros el 2024 — el millor registre des de 2021 —, i el venture debt s’hi consolida com una via de finançament cada cop més rellevant, amb volums creixents any rere any. L’instrument ja no es limita a startups tecnològiques: pimes industrials amb ingressos previsibles també hi accedeixen.
En aquest article explico què és cada instrument, en què es diferencien de l’equity i del deute bancari, quan té sentit cada opció i quins són els proveïdors reals al mercat espanyol.
Tres formes de finançar el creixement
Per entendre bé el venture debt i el RBF, primer cal situar-los davant les seves alternatives. Simplifico molt, però la fotografia mental és útil.
L’equity (capital) és el que aporten els socis o els inversors a canvi d’una part de la propietat. No s’ha de tornar mai — però qui posa el diner es queda amb un tros de l’empresa i, sovint, amb dret de vot sobre decisions importants. És el finançament més car en termes de dilució i de pèrdua de control, però el més flexible: no genera obligació de pagament mensual i, si la companyia va malament, no obliga a res.
El deute bancari és el préstec o la pòlissa clàssica. Es torna amb interessos, no dilueix propietat, però exigeix capacitat de repagament immediata, sovint garanties personals i col·laterals. És l’opció més barata quan encaixa, però la que menys s’adapta a empreses que creixen ràpid amb caixa negativa o volàtil. Aquest és un tema que ja vaig tractar a fons a l’article sobre finançament alternatiu: més enllà del banc.
El venture debt i el RBF ocupen un espai intermedi. No dilueixen (o dilueixen molt poc), però tampoc són préstecs bancaris tradicionals: la seva estructura, el seu preu i els seus criteris d’aprovació són diferents.
Què és el venture debt
El venture debt és un préstec dissenyat per a empreses que ja tenen inversors institucionals (business angels o fons de capital risc) i que necessiten allargar el seu runway o finançar creixement sense obrir una nova ronda immediatament.
Té tres característiques que el distingeixen d’un préstec bancari normal:
- Es concedeix sobre la base de la qualitat dels inversors i del negoci, no sobre el balanç històric. Un banc mira EBITDA i garanties reals. Un fons de venture debt mira qui ha invertit abans, quant efectiu queda en caixa, quina és la taxa de creixement i si el pla arriba a break-even o a una nova ronda abans que s’acabi el préstec.
- Sovint incorpora warrants. Són drets de compra d’accions futures a un preu prefixat. Això permet al prestador beneficiar-se si l’empresa creix molt, i és el motiu pel qual accepta prestar sense garanties reals.
- Tiquets més grans i terminis més llargs que un préstec ICO típic. A Espanya, els venture debts se solen situar entre 500.000 i 5.000.000 d’euros, a 3-4 anys, amb un tram inicial només d’interessos i amortització a la segona meitat.
Quin cost té? En condicions actuals, el cost tot inclòs (interès + warrants + fees) es mou entre el 10% i el 15% TAE equivalent. És car respecte d’un préstec bancari (avui al 5-7%), però molt més barat que la dilució equivalent de vendre un 10-20% de la companyia.
Proveïdors actius a Espanya
Els actors principals que operen sobre pimes i startups espanyoles són:
- Inveready, gestora amb seu a San Sebastián i oficines a Barcelona, és probablement el nom més conegut al mercat local. Té diverses estratègies de venture debt i inverteix habitualment entre 500.000 i 3.000.000 d’euros.
- Claret Capital Partners (Londres) tanca operacions entre 1 i 50 milions d’euros a 3-5 anys per a empreses europees amb inversors institucionals. El 2022 va tancar el seu tercer fons, de 297 milions d’euros per a operacions europees, segons Sifted.
- BEI (Banc Europeu d’Inversions) ofereix instruments de venture debt directes i coinversions, sovint sobre pimes tecnològiques innovadores.
- Banc Sabadell i Banco Santander han creat divisions específiques de venture debt amb condicions més estàndard, però tiquets menors.
Què és el finançament basat en ingressos (RBF)
El revenue-based financing és una forma més recent i força diferent. Aquí no hi ha ni interessos fixos ni warrants: l’empresa rep una bestreta i la torna com un percentatge dels seus ingressos mensuals fins a arribar a un múltiple pactat (típicament entre 1,1x i 1,4x l’import rebut).
L’exemple més clar: reps 200.000 euros i pactes tornar 240.000 (múltiple 1,2x) a raó del 6% dels teus ingressos mensuals. Si tens un mes bo, tornes més; si tens un mes fluix, tornes menys. Quan arribes a 240.000 euros retornats, tanques.
Aquesta estructura té dos avantatges enormes:
- S’adapta a la realitat operativa. No hi ha quota fixa que et pugui ofegar en un mes dolent.
- Els processos són ràpids. La majoria de proveïdors donen preaprovació en menys de 24 hores connectant-se als teus sistemes (banc, ERP, Stripe) i el desemborsament es fa en 1-2 setmanes.
Els inconvenients? El cost efectiu és alt (equivalent a un 15-25% TAE en molts casos) i només funciona per a empreses amb ingressos recurrents i predictibles: SaaS, e-commerce amb repetició de compra, subscripcions, serveis amb contractes anuals. Si el teu negoci factura per projectes puntuals de gran valor, el RBF no és per a tu.
Proveïdors amb activitat a Espanya
- Capchase, fundada per emprenedors espanyols i amb activitat a Espanya, Regne Unit, Alemanya i altres mercats europeus. Ofereix fins al 70% dels ingressos recurrents anuals (ARR) com a capital no dilutiu per a empreses amb 1 milió d’euros o més d’ARR.
- re:cap, plataforma alemanya especialitzada en finançament per a empreses SaaS europees.
- Wayflyer, especialitzada en e-commerce, i Karmen (que el 2026 va absorbir Silvr, un dels primers actors europeus del sector).
- Alter Finance i altres actors espanyols que han incorporat productes RBF al seu catàleg.
Quan té sentit cada opció
Aquí és on ha d’entrar el criteri del CFO. No hi ha una resposta universal — depèn del moment de l’empresa, del sector i de les projeccions. Aquesta és la meva regla mental simplificada:
Escolliria venture debt si:
- L’empresa ja té una ronda d’equity tancada els últims 12-18 mesos.
- El pla necessita 500.000 euros o més.
- Hi ha visibilitat de nova ronda o break-even en 18-30 mesos.
- El fundador vol maximitzar l’ownership abans d’una ronda futura més gran.
Escolliria RBF si:
- L’empresa té ingressos recurrents demostrables (MRR o ARR estable durant 6+ mesos).
- Necessita entre 50.000 i 500.000 euros per finançar creixement de curt termini (màrqueting, estoc, contractació comercial).
- Vol un procés ràpid i sense negociacions llargues.
- Encara no té una ronda institucional o no vol obrir-la.
Descartaria totes dues i aniria a banc o equity si:
- Els ingressos són volàtils i no recurrents (obra pública, projectes puntuals).
- L’empresa encara no ha validat model de negoci (fase pre-seed).
- La inversió és estructural i a molt llarg termini (compra d’una nau, adquisició estratègica). Aquí sovint la resposta és una combinació de deute bancari a llarg termini i, si escau, una operació d’M&A com les que analitzo a l’article sobre tendències M&A a Catalunya el 2026.
Com preparar-se per accedir-hi
Ni el venture debt ni el RBF són automàtics. Preparar bé el procés multiplica les probabilitats de tancar en bones condicions.
Comptabilitat neta i tancaments mensuals. Els fons miren els últims 12-24 mesos amb detall. Si els teus tancaments són irregulars o els KPIs no es reporten cada mes, perds credibilitat abans de començar. Aquesta és una de les qüestions que abordo quan preparo empreses per a inversors — un tema que ja he tractat a l’article sobre què miren els inversors en una due diligence financera.
Un pla financer a 24-36 mesos amb tres escenaris. Conservador, base i agressiu. El prestador vol veure que has pensat què passa si les vendes van més lentes del previst i com respondràs.
Cohort analysis i unit economics clars. Especialment per a RBF sobre SaaS o e-commerce. Ha de quedar clar el CAC (cost d’adquisició), el LTV (valor de vida del client), la retenció i el marge de contribució.
Una estratègia clara de sortida del deute. Com el retornaràs? Amb caixa generada? Amb una nova ronda? Amb una refinançació? Si no ho tens clar, els inversors et diran que no o t’imposaran condicions dures.
Assessorament especialitzat. Aquestes negociacions són tècniques i cada clàusula té impacte real. Un CFO extern amb experiència en aquestes operacions et pot estalviar entre 1 i 3 punts percentuals de cost i evitar clàusules restrictives — és una part important del que fem als serveis de CFO fraccional.
Errors comuns que veig sovint
Confondre venture debt amb un préstec bancari barat. No ho és. És un instrument sofisticat amb warrants i covenants que poden ser molt restrictius si les coses van malament.
Signar un RBF sense entendre el múltiple efectiu. Un 1,2x pot sonar poc, però si el pagament es concentra en 12 mesos, la TAE equivalent supera el 20%. Cal fer sempre el càlcul en termes anuals.
Fer venture debt massa aviat. Si l’empresa encara no té 6-12 mesos d’ingressos estables o encara no ha tancat una ronda d’equity institucional, els fons no faran l’operació — o la faran amb condicions molt pitjors.
Utilitzar venture debt per cobrir un forat estructural. El venture debt és per accelerar creixement, no per pagar salaris perquè no arribes a final de mes. Si el problema és estructural, el diner extra només ajorna la crisi.
Ignorar els covenants. Molts contractes de venture debt inclouen clàusules de manteniment de caixa mínima, ràtios o de no fer altres operacions financeres sense autorització. Trencar-los pot activar l’acceleració del deute.
Tres idees per emportar-se
- Venture debt i RBF són eines, no solucions màgiques. Bones per accelerar creixement i evitar dilució; dolentes si l’empresa té problemes estructurals de model o de rendibilitat.
- La preparació val més que la negociació. Comptes clars, pla financer amb escenaris i unit economics ben comunicats redueixen dràsticament el cost del finançament.
- No triïs abans d’entendre. El cost efectiu real de cada instrument, els covenants i la lletra petita determinen si estàs prenent una decisió intel·ligent o hipotecant el futur.
Créixer sense diluir-se és possible — però exigeix una mirada financera afilada i una estratègia clara. Si l’aborda l’empresari sol, sovint el resultat és car o restrictiu. Si l’aborda amb una figura financera amb experiència en aquests instruments, sol acabar amb condicions notablement millors.
Vols avaluar les opcions de finançament de la teva empresa? Contacta’m per una conversa de 30 minuts sense compromís.